Unitat d'Estudi de la Son

Quan és recomanable visitar la Unitat de la Son?

 Si presentem:

• Insomni:

Dificultat per a iniciar o mantenir la son  amb repercussions per al funcionament diari. 

• Trastorns respiratoris durant la son

Roncs o pauses d’apnea. 

• Excessiva somnolència diürna 

Somnolència que interfereix amb el nostre funcionament. 

• Parasòmnies REM

Pacients que manifesten, a través dels seus familiars, repetits episodis de conductes violentes durant la son, posant en perill la integritat personal o de l’acompanyant i en el que s’exclouen els hàbits etílics, tòxics i/o drogues. 

• Parasòmnies NO REM: 

Pacients amb episodis de paràlisi en despertar o iniciar la son, somnambulisme, amb despertars de pànic, etc. 

• Síndrome de les cames inquietes

Necessitat imperiosa de moure les cames quan estem en repòs. 

• Trastorn del ritme circadià

El meu rellotge intern de la son vigília no coincideix amb el desitjat. 

• Altres símptomes relacionats amb la son

Sensació de son no reparador, cefalea matutina, problemes de memòria, concentració, cansament, bruxisme, etc.

Insomni crònic

L’insomni és el trastorn de la son més freqüent, s’ha estimat la seva prevalença fins al 25% de la població, i augmenta amb l’edat. S’ha demostrat el seu efecte sobre la qualitat de vida, l’activitat econòmica i la salut de la població. 

És molt important el seu diagnòstic i tractament. 

També podem parlar de la Fisiopatologia de l’insomni, que es tracta d’un augment dels mecanismes que promouen la vigília i una disminució dels que indueixen la son. S’ha demostrat un estat d’hiperactivació (hyperarousal) cortical en aquests pacients. Es caracteritza per la insatisfacció amb la qualitat o duració de la son, dificultat per a dormir-se o despertar-se a hores no desitjades, amb repercussió en el funcionament de l’individu.  

A la nostra Unitat d’Estudi de la Son disposem d’eines per a la seva avaluació, mitjançant una història específica de son, test, actigrafia i la polisomnografia en els casos necessaris. 

L’insomni és un problema de salut prevalent i costós, associat a importants efectes a llarg termini de caràcter psicològic, ocupacional i físic. No tots els pacients responen de la mateixa manera al tractament. 

Causes de l’Insomni

• Insomni idiopàtic o primari
  
• Insomni psicofisiològic
• Insomni paradoxal
• Insomni per higiene de la son inadequada
• Insomni associat a malalties psiquiàtriques, mediques o problemes neurològics.
• Insomni per abús de substàncies.

Com tractar l‘Insomni

L’insomni es pot tractar amb o sense fàrmacs:

• Tractament farmacològic: No s’ha de prendre sense la prescripció d’un especialista en la son. 
• Tractament no farmacològic: Higiene de la son adequada, teràpia de control d’estímuls, tractament cognitiu conductual de l’insomni. 
• Insomni en la infància

Insomni en la infància

L’insomni és una patologia molt freqüent a la infància (30% dels nens menors de 5 anys) que produeix una greu repercussió cognitiva, emocional i en l’aprenentatge juntament amb una important comorbiditat mèdica i afectació de la qualitat de vida del nen i de la família. El nen haurà d’anar consolidant progressivament els diferents cicles de la son i haurà d’aprendre a adormir-se sol. És un procés que requereix de la maduració cerebral i per la qual cosa és necessari disposar d’uns hàbits de son adequats.  

Com dormir tota la nit?

• Un període de son continuat.
• Horari de son nocturn coincident amb el de la resta de la família. 
• Capacitat de tornar a adormir-se després dels despertars fisiològics. 

Trastorns Respiratoris

Durant el període de la son (una tercera part de la nostra vida), succeeix una constel·lació de canvis fisiològics. La respiració és vulnerable durant la son en individus normal i es poden tenir irregularitats respiratòries en forma d’alguns episodis apneics a l’inici de la son i a la fase REM. En canvi, en algunes malalties, les apnees es tornen més freqüents, prolongades i amb significat patològic. 

Es tracta d’episodis repetits d’obstrucció de la via aèria superior que provoquen dessaturació d’oxigen arterial, alertes i, per tant, una fragmentació de l’arquitectura de la son. La causa més freqüent és obstructiva. 

Trastorns Respiratoris en Adults

Símptomes cardinals del Síndrome d’Apnea/Hipopnea Obstructiva durant la son (SAHS) són: roncs severs, apnees presenciades i excessiva somnolència diürna. 

Les conseqüències de SAHS es produeixen a curt i llarg termini. A curt termini provoca una menor qualitat de vida i un risc augmentat de sofrir accidents de trànsit o laborals. A llarg termini: hipertensió arterial, infart de miocardi, arrítmies, accident isquèmic, transitori, depressió, insomni, trastorns de la memòria i altres dèficits cognitius. 

El tractament consisteix en mesures d’higiene de la son general i intervencions quirúrgiques. 

Existeixen moltes diferències amb els adults:

• Tot i que poden debutar amb excessiva somnolència diürna els símptomes més freqüents són hiperactivitat, baix rendiment escolar, enuresis nocturna, comportament inadequat i canvis intel·lectuals. 
• Els esdeveniments respiratoris no acostumen a dur associats alertes per la qual cosa la seva arquitectura de son no es veu modificada. 
• La cirurgia d’adenoides i/o amígdales acostumen a comportar una gran millora clínica.  

Hipersòmnies d’origen central

Inclouen la narcolèpsia tipus 1, tipus 2 i la hipersòmnia idiopàtica. 

Narcolèpsia

És un trastorn crònic, que ha de ser analitzat en les unitats d’estudi de la son. 

La Narcolèpsia tipus 1 és una malaltia rara caracteritzada per:

• Excessiva somnolència diürna
• Paràlisi de la son
• Al·lucinacions hipnagògiques / hipnopòmpiques
• Cataplexies
• Son nocturn fragmentat

S’ha demostrat la disminució d’hipocretines en el líquid cefalorraquidi d’aquests pacients. La Narcolèpsia tipus 2 presenta les mateixes característiques de la del tipus 1, però les hipocretines en LCR són normals i absència de cataplexies. 

La hipersòmnia idiopàtica comparteix amb aquestes últimes l’excessiva somnolència diürna sense complir criteris per al diagnòstic de narcolèpsia. 

Parasòmnies REM

Paràlisis de la son recurrents, malsons i trastorns de conducta durant e fase REM (TCSREM), aquest últim relacionat amb estadis inicials de malalties neurodegeneratives com són la Malaltia del Parkinson. 

Parasòmnies NO REM

Somnambulisme, despertats confusos, terrors nocturns i trastorn de l’alimentació durant la son. 

Altres Parasòmnies

Enuresis nocturna, al·lucinacions, síndrome del cap explosiu, relacionats amb fàrmacs i amb condició mèdica específica. 

La similitud entre parasòmnies (trastorns de conducta o moviments anormals durant la son o en despertat, sense cap alteració de l’arquitectura de la son), trastorns psiquiàtrics i crisis epilèptiques les converteix en un repte diagnòstic. 

Trastorn del ritme circadià

Els ritmes circadians estan governats per un rellotge biològic localitzat al nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem. Existeixen sincronitzadors externs com ara l’alternança llum-foscor, hàbits i horaris de la son regular que sincronitzen el rellotge biològic intern en un període de 24 hores.

Els trastorns es divideixen en:

• Retard de fase: És el més freqüent, els pacients manifesten dificultat per adormir-se per la nit i despertar-se al matí, és molt freqüent en adolescents. 
• Avançament de fase: caracteritzat per un endormiscament i despertar precoç. 
• Síndrome de curs lliure: caracteritzar per l’absència de sincronització del ritme endogen amb els sincronitzadors externs. 

Símptomes aïllats i variants de la normalitat

Són 7 entitats que no comporten cap mena de significat patològic o que és desconegut:

• Somnil·loquis:

Parlar durant el son.    

• Catatrènia:

Episodis recurrents de queixes o gemecs durant l’expiració.     

• Sacsejades hípniques: 

Moviments sobtats d’extremitats a l’inici del somni. 

• Tremolor hipnagògic dels peus:  

Moviments rítmics dels dits o dels peus que es produeixen  en el períodes de transició somni-vigília. Activació alterant dels músculs de les cames. 

• Mioclònia fragmentada excessiva:

Sacsejades de dits  o de la comissura de la boca, sense moviment visible. 

• Ronc simple:

No associat a hipòneas / apnees 

Trastorns Neurològics relacionats amb la Son

Les malalties neurològiques poden afectar a les neurones generadores el cicle son-vigília. Entre elles, la més prevalent a la Unitat d’Estudi de la Son és l’Epilèpsia, sobre tot, en edat pediàtrica. Hi ha una relació recíproca entre son i epilèpsia. Aproximadament el 10% dels pacients epilèptics experimenten crisis nocturnes (durant la son). 

Certs tipus de crisis s’observen característicament durant la son com l’epilèpsia nocturna del lòbul frontal, les crisis tòniques del Síndrome de Lennox-Gastaut, epilèpsia rolàndica benigna de la infància, epilèpsia mioclònica juvenil epilèpsia occipital de la infància amb debut primerenc o tardà, epilèpsia focal benigna amb paroxismes occipitals, crisis generalitzades tònic-clòniques del despertar, epilèpsia del lòbul temporal nocturn, síndrome de Landau-Kleffner i descàrregues de punta ona contínua durant la son NO REM (POCS).

Director Unitat d'Estudi de la Son

Dr. Rodrigo Rocamora Zúñiga

Equip Mèdic

Dra. Raidili Mateo Montero

> Descobreixi més informació sobre el:

Centro Integral de Neurociencias - HM CINAC Barcelona

​​​​​​​ Unitat d'Estudi de la Son

• Telèfon: 93 254 50 20
  
• Horari d'Atenció Telefònica (Dilluns a divendres):